“Socialistes amb Compromís”

Reproduïm este article d’Enric Morera, Secretari General del BLOC i candidat a la Presidència de la Generalitat per la Coalició Compromís, en què insta als militants i simpatitzants socialistes desencantats amb Zapatero i amb la falta de pes i d’il·lusió del PSPV-PSOE a participar en l’unica alternativa a les polítiques del PP: la Coalició Compromís.

“Ni un gram d’il·lusió i de fe en la victòria. Ens faltava ZP i els seus retalls socials“. Així es manifestava un vell militant socialista amb anys de treball i esforços. I m’afegia: “Què oferim al nostre poble? Tot el projecte del PSOE valencià es resumeix en una lluita per a anar a les llistes. No som alternativa de res. Som el mateix que el PP”. I així vaig trobant-me pels pobles i actes a socialistes amb carnet del PSOE valencià amb una enorme fatalitat, resignats a la victòria d’un PP que ens duu a la catàstrofe com a poble, això sí ,amb el silenci còmplice de la direcció del PSOE valencià.

El Pacte PP-PSOE contra el requisit lingüístic ha fet molt de mal entre alguns sectors del PSPV-PSOE, “fins ací hem arribat” em diu en privat un diputat/da socialista: “Sembla, em diuen, que no tenim res a fer. Què oferirem? Fins i tot hem callat quan des del Govern Central ens han marginat miserablement“.

Així és, nosaltres ens hem quedat sols defensat un millor finançament o un increment del Govern Central en infraestructures. El Grup Socialista ha callat i com a projecte sucursalista ha acceptat la marginació de ZP. Més encara, amb el PP ho han pactat tot: La Mesa, el Consell d’Administració de RTVV, la Sindicatura de Greuges, la de Comptes i fins la traca final del No al Requisit Lingüístic. Afortunadament hi ha molts socialistes sense carnet que tenen criteri. I constate com s’apropen a BLOC-Compromís. A hores d’ara som, se’ns dubte l’única opció per al PAÍS VALENCIÀ. Les pròximes eleccions, des del punt de vista de model d’estat, ens trobem amb dues opcions: la del PP-PSOE amb els components de centralisme i sucursalisme (ells a manar des de Madrid i nosaltres a obeir des de la seua Comunitat) i els que volem millorar l’autogovern, construir un futur millor en clau de País, unint els valencians/es en una projecte de millora col·lectiu. O bé el duopoli centralista o bé un projecte de País Valencià.

Em pregunte on estan els socialistes valencians que van lluitar per l’autogovern. Socialistes que van contribuir amb els seu esforç i treball en el procés democràtic plenament valencià. On són els Antoni Castells o Montserrat Tura. On són?

Jo veig als pobles un canvi d’orientació. De fet, ja podem parlar d’un incipient fenomen de “Socialistes pel Compromís“, i jo pense que, sincerament, ací és on podem trobar una part del canvi pel que hem de treballar. Un Canvi Valencianista i de Progrés fet des d’ací i sense sucursalismes. Si som capaços de treure de la fatalitat i del nihilisme a milers de valencians farts del Govern del PP i els activem, avançarem cap al canvi. Si som capaços de dir-los als joves que cal anar a votar. No ens podem quedar en la protesta, cal l’activitat. Si som capaços d’explicar al nostre poble que hi ha altres formes de fer política i que no tots som iguals. Si som capaços de continuar integrant en este gran projecte més voluntats.

No ens resignem a aguantar per més temps al PP i als que volen fer un PP-bis. Nosaltres articulem el tercer espai de la política valenciana com a element clau per al canvi pel que estem treballant. I ací també comptem-amb els “Socialistes amb Compromís“.