Sabem que reconéixer-ho no ens fa millors, més bé al contrari. Tampoc busquem excuses: vam prometre per damunt de les nostres possibilitats.
Però sí que ens comprometem a una cosa: no tornarà a passar. I nosaltres sí que ho diem amb sinceritat, no com altres.
La promesa més greu de totes les que vam fer és “Reduïrem el número d’aturats entre 400 i 500 persones”. Ens dol dir que això no serà possible. La reducció de sous no es pot invertir en nous llocs de treball directes per prohibició expressa de la Llei d’Estabilitat Pressupostària. Intentem invertir en creació de treball indirecte, contractant les xicotetes actuacions de les nostres àrees en empreses locals, sempre que les lleis ho permeten.
Tampoc podrem acomplir totes les nostres promeses en el Barri Antic, però anem a intentar avançar en totes elles: la delegació especial sobre el Barri Antic que ara assumim ens obliga a posar les bases perquè la redacció del Pla Integral de Rehabilitació i Revitalització del Barri Antic siga una realitat durant esta legislatura.No anem a crear places gratuïtes per a tots els xiquets de Castalla de 0 a 3 anys. És indiscutible que ho creiem necessari per a eixir d’esta crisi, perquè deixaria lliures a molts i moltes castelludes per a poder posar en marxa un negoci, a més dels llocs de treball directes que crearia. Però la realitat financera d’Espanya és difícil, i mentre l’única solució del govern central siga l’austeritat no podem incrementar la despesa.
Els nostres 2 regidors, i tots els components i col·laboradors de COMPROMÍS, volem demanar disculpes per estos incompliments, i comprometre’ns a dos coses:
– La primera, no tornar a fer promeses que no tinguem la garantia de complir.
– La segona, lluitar durant el que queda de legislatura per a que les promeses incomplides siguen les menys possibles, plantejant l’única mesura que pot solucionar esta crisi: una reforma fiscal municipal que incremente la contribució al finançament dels serveis públics per part d’aquelles persones que més propietats i més recursos han acumulat durant el temps de bonança econòmica.
És de justícia.